dilluns, 11 de juny del 2007

L'UMP dominera le PS dans une Assemblée devenue bipartite...

Vivim a Europa i per tant res del que passi de l'altre banda dels Pirineus ens pot ésser aliè.
Aquells que em coneixen ja saben que per un seguit de circumstàncies em sento força lligat als nostres veïns francesos.


Aquest cap de setmana a França han votat la primera volta de les eleccions al parlament.
El resum dels resultats serà aquest: "L'UMP dominarà el PS en un Parlament esdevingut bipartit".

Amb un 40% d'abstencionisme després del rècord de participació de les presidencials... sembla ser que votar massa sovint desanima al personal.
No sé gaire com analitzar aquesta situació, la realitat és que el discurs de Sarkozy sembla haver convençut a la gran majoria de l'electorat francès. La realitat però és que la situació crítica que es viu a les banlieu ve avivada per actuacions del propi Sarkozy com a ministre de l'interior. L'eliminació de la policia de proximitat i pràcticament substitució per antidisturbis no ha fet més que agreujar la situació en uns moments on la segregació de classes és cada cop més abismal al país veí. Malauradament, el discurs de mà dura que ens presenta Sarkozy no té pinta de ser la solució, sinó un problema més; òbviament tot sota el meu modest punt de vista.


De moment, la "onada blava" (així ho han batejat) ha arrasat a França, i té majoria absoluta al Parlament. Tot i que falta la segona volta, tot indica que les esquerres han sigut les grans perdedores. Els companys del PCF estan a punt de perdre el seu grup parlamentari i tot apunta que serà difícil arribar a 20 diputats després de la segona volta.



Cal esperar però què passarà aquest diumenge amb la segona volta. Si la victòria del partit de Sarkozy és clara, l'amplitud exacta d'aquesta "onada blava" resta incògnita fins diumenge. Què passarà amb aquest 40% d'abstencionistes?
Està en les seves mans. Segons els sondejos, UMP pot tenir de 383 a 470 escons (del total de 577), mentre que el nombre totals d'escons d'esquerres oscil·la entre 60 i 185.

L' incògnita és molt gran. En el que per mi seria el pitjor dels casos (60 escons d'esquerres contra més de 500 de dretes), m'aterra pensar el desgast que això pot causar en un PCF o PS cada vegada més febles, i on alguns dels seus membres acaben de ministres de Sarkozy en una maniobra que desconcerta a molta gent, al menys a mi.

No sé com acabarà tot plegat. Però espero que ens serveixi com avís per a les properes eleccions a casa nostra. Sinó, ja podem començar a fer plantes desaladores per tot el nostre litoral. L'aigua de l'Ebre se'n va a Marina d'Or i Polaris World.
Ségolène i Zapatero l'han pifiat bastant, però segueixo pensant que són el mal menor.