diumenge, 30 de setembre del 2007

Intolerable

Acabo de llegir a la web de La Vanguardia que han desactivat una bomba colocada davant la seu d'IC-V al districte de Sant Andreu. Desde aquí la meva condemna més ferma a aquest acte i el meu recolzament a tots els companys i companyes de Barcelona, especialment als de Sant Andreu.
No es pot confondre la llibertat d'expressió amb el terrorisme. Absolutament inacceptable.
I vull dir i que se'm senti ben clar, que tant comdemno els fets d'avui, com qualsevol altre acte vandàlic comès tant contra IC-V com tot altre partit polític. Amb això faig referència, per exemple, a les amenaces rebudes per l'Alberto Fernandez durant la ofrena floral a Rafael de Casanovas la pasada Diada.
Molta gent necessita encara aprendre què vol dir viure i conviure en societat.

Un nou pas...

Fa temps que no escric.
Darrerament he volgut fer diversos posts nous, però al darrer instant he optat per no publicar ja que parlaba molt i no deia rès.
Bé, crec que mica en mica han anat succeïnt noves coses que mereixen un petit resum i valoració per part meva.
La veritat és que m'he passat l'estiu treballant de valent en la meva empresa. Bé, la empresa no és meva, de fet, desde fà poques setmanes pertany a un gran grup multinacional amb base al EEUU. Per als que no em coneixen, i tal i com dirien els americans, "just to introduce my self", sóc responsable per a Espanya i Portugal de la distribució de tecnologies de separació opto-electrònica d'una altra empresa líder mundial. Les aplicacions primàries són en el món de l'indústria minera, i ara tot just estic dedicat en cos i ànima a la seva difusió en el món del reciclatje.
Perquè dic això? doncs bé, perquè em complau moltíssim poder dir obertament que perfí s'està extenen la consciencia medi ambiental arreu. Ser ecologista ja no és exclusiu de les esquerres, sinó que tots els sectors s'hi estàn sumant i això és quelcom de molt bò.
El constant augment del preu de les matèries primes porta l'indústria a reaprofitar i valoritzar al màxim tot el possible. El concepte d'abocador està despareixent del panorama actual i els esforços per reciclar són cada dia més grans. Tinc la convicció de que ens els propers dos anys viurem una etapa de canvi vertiginosa en el que fà la defensa del nostre medi i la seva protecció.


Per això, i per reafirmar-me en el meu compromís personal amb el món que ens envolta i amb la societat, he près la decisió de entrar a formar part de forma oficial de la gran família "eco-socialista", i desde aquest mes de Setembre estic afiliat a IC-V.
Espero, en aquesta nova etapa, poder aportar elements com la meva experiència, opinió i fins i tot les meves mans (recordo un antic lema de campanya del PSUC que em posa la pell de gallina cada vegada que el llegeixo: "MIS MANOS, MI CAPITAL") a aquest projecte en el que fins ara s'han implicat tants homes i dones, i espero segueixin implicant-s'hi en el futur. No es tracta de construir paradisos, que no existeixen ni existiran mai, sinó de fer més justa i lliure la vida del homes i dones del món.
Entre altres motius, és precisament perquè golbalment crec en el Porgrama d'IC-V, i perquè no puc acceptar el fet de tenir opinió política i restar-ne al marge, que he près la decisió de participar en el projecte polític d'IC-V i fer-me una mica meves les següents consideracions. Aspirem a aconseguir una societat basada en la democràcia de persones lliures i autònomes en una terra habitable. Cal aportar els paradigmes, els models necessaris per generar noves respostes i nous projectes en un món que canvia molt ràpidament i que requereix propostes realistes i innovadores. Hem de treballar plegats per transformar la societat a partir dels valors de la justícia social, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, les llibertats i la Pau.
Vetllar per una societat on predominin els valors associats al desenvolupament humà, on l’economia estigui al servei de les persones i la política asseguri la igualtat d’oportunitats i de garanties socials. Una societat oberta a la innovació, a la cultura, als drets d’expressió, a l’activitat creadora i la capacitat crítica.
I ara, mans a la feina.