divendres, 12 de novembre de 2010

Verd esperança. Solucions d'esquerres




Perquè volem polítiques socials, perquè mirem què passa al Regne Unit i ens agafen esgarrifances... Però sobretot perquè creiem en allò que fem!

dimecres, 25 d’agost de 2010

Century

Improvitzant des de la Blackberry...

El sol es pon, estem a la costa amalfitana, pont 11 o pool side, sona Rock en directe, la gent es relaxa a les tumbones, d'altres juguen a la piscina. Un margarita on the rocks, el creuer abandona el moll, marxa enrrera primer, es coloca paralel a la darsena exterior del port de Salerno, avante 3 nusos, sortim del port. Les set del vespre. Els darrers rajos de sol travessen la bruma rera els acantilats escarpats de la costa amalfitana, zona Napolitana castigada per la unificació italiana. Deixem Salermo enrera, Nàpols a popa, proa rumb a Barcelona, tornem a casa. Vora la piscina un bufet de fruita fresca. La mama en vol, una mica de tot, diu ella. Els imponents ponts de la carretera que bordeja la costa dalt dels penya-segats queden a l'ombra, el Celebrity Century també. Ja no fa la mateixa calor asfixiant de fa una estona. El margarita refrescant ha fet el seu efecte, l'ombra i la nova brisa de la navegació fan la resta.
Ara porten un segon margarita, tant refrescant com la demostració d'escultures de gel al pont que creua la piscina. A l'ombra per fi, i sota l'atenta mirada del passatge, l'artista treballa la seva obra tot sabent que les temperatures del mes d'agost fondran l'escultura.
Tal dia com avui, 24 d'agost, però gairebé 2000 anys enrera, l'erupció del Vesuvi va sepultar sota les cendres la ciutat de Pompeia, junt amb les construccions, les obres d'art i tot allò que podem trobar en una ciutat, els seus habitants van morir aquell mateix dia, i ja mai més ningú no els va retrobar, fins 1700 anys més tard. Visitant avui les ruïnes d'aquella ciutat que les cendres han conservat pràcticament intacte al llarg dels segles, me'n he adonat de com de llarga és la nostra historia, i de com mantenim avui les mateixes costums, amb la salvetat d'aquelles que la nostra moral i ètica modernes han substituït per d'altres.
Demà passarem el dia navegant cap a l'Oest, dijous desembarquem a Barcino, perdó, a Barcelona. Anem cap a casa.

diumenge, 16 de maig de 2010

Don Ata

Remenant els calaixos d'Internet, he trobat una petita joia, que vull compartir amb vosaltres. :-)
Espero ho gaudiu com jo ho he fet.

dijous, 13 de maig de 2010

inversemblant

Si Montilla recolza ZP amb això, i ens ho vol traslladar, els socis del Govern d'Entesa hem de fer una reflexió molt profunda sobre si hem d'esgotar la legislatura. No hi podem donar cap mena de suport, ni explícit (només faltaria!), ni implícit. Això ja és una farsa. Se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou!

divendres, 16 d’abril de 2010

Diagonal, reflexions al voltant del que he anat sentit a favor i en contra.

Crec que anem errats en la forma de plantejar a la ciutadania el que es vol pretendre amb la reforma. La gent no entén el que volem fer.
El tema està precisament en que no es tracta de fer una rambla o un bulevard, sinó que es tracta de repensar la mobilitat a Barcelona. Avui la Diagonal suporta uns 400.000 viatges/dia. I bona part del dia està molt congestionada, sinó col·lapsada. L'autobús no supera els 9 km/h
Amb el nou plantejament, la Diagonal suportaria un 470.000 viatges/dia. La velocitat del bus pujaria a uns 13 km/h i la del tramvia seria de uns 18 km/h.
L'ús del cotxe a la Diagonal passaria del 34% actual, al 7%.
Òbviament, reformar això no vol dir "tocar" només la Diagonal. S'han de prendre tot un seguit d'altres mesures. Així com avui un bon nombre de cotxes que entren per la Diagonal baixen per Numància (molt abans de Francesc Macià) i d'altres fan el tros d'Urgell-París-Villaroel... doncs es contempla invertir el sentit de circulació a l'avinguda de Sarrià i d'un tram d'Urgell, perquè els cotxes es vagin repartin a la graella de l'eixample.
Ara s'ha reformat l'Av. de Roma i s'hi circula molt millor. S'hi ha fet permeable el carrer València que hi quedava tallat i s'ha esponjat molt millor el trànsit. De la mateixa forma convindria fer permeable el carrer Còrcega a l'alçada de la Diputació. I no ens oblidem que per la Diagonal hi seguiran passant cotxes.
Es tracta d'oferir alternatives de qualitat al transport privat, i que qui no en pugui prescindir pugui circular millor.

Coi, que només amb el tramvia creuant la Diagonal fotem una millora impressionant! sou conscients de tota la gent que agafa el cotxe per creuar-la perquè l'autobús va molt lent i el metro no és la millor opció???

O fem una reforma i ataquem de cara el tema de la mobilitat, o morirem en la congestió de la ciutat.

De fet, l'Ajuntament ja havia decidit reformar la Diagonal. La idea de la consulta era donar a triar quina de les dues opcions era més atractiva per a la ciutadania. En altres paraules, una tria estètica.
La tercera opció ha canviat completament el sentit de la consulta i l'ha polititzat completament. A la opció C s'hi concentrarà la desafecció amb tot els que ens envolta, vot de càstig cap al grup de govern, vot militant de la oposició per fer fracassar la consulta i després matxacar el govern municipal... i el vot de molta gent a la que no haurem sabut explicar què significa la reforma i tot el que comporta, més enllà de la pròpia Diagonal. Aquest darrer, serà un vot de por, de que no haurem sabut explicar que millorem el trànsit a tota la ciutat, que la descongestionem. Que no reduïm els desplaçaments, sinó que els augmentem i els fem de més qualitat i més ràpids. Gent que haurà malentès el que estem platejant i faran la deducció errònia de aboquem la ciutat al col·lapse general. I a sobre gastant 70 milions d'euros. (que per cert és una xifra insignificant comparada amb el que costa "només" 200 metres de la nova L9 del metro i que ningú qüestiona. ¿demagògia?)

La reforma és necessària per abordar el tema de la mobilitat. Hem de deixar enrere la ciutat del segle XIX i mirar cap al segle XXI, que ja fa 10 anys que hi som!!!

Per creuar la ciutat amb cotxe ja hi ha les rondes.

dijous, 15 d’abril de 2010

Carta Oberta (per Jiménez Villarejo)

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial

Ante la noticia de que en fecha próxima han de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como ciudadano de un Estado Democrático de derecho y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds., con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente,