Ja no m'ho podia callar. Ho sento.

Si es que tenéis toda la razón del mundo. Es todo un entramado judeomasónico comunista para purgar la clase obrera de elementos indeseables tales como estudiantes u otros. De hecho, estamos planeando crear unos campos en los Monegros al estilo Gulag para poder así hacer limpieza y perpetuarnos en el poder...

De hecho, tanto los Mossos como los que hacian lanzamiento de martillos y otros objetos eran todos militantes de ICV.

Estad atentos. Vamos a aprovechar Bolonia para imponer el estudio de Marx, Lenin i Mao.
El rearme de Rusia es para anexar España al nuevo império Soviético que se acerca. Los ciudadanos chinos que viven aquí, son células durmientes de un gran ejército esperando a la señal que les hará tomar el poder en nombre del PC. Sólo tenemos la duda de cambiar el nombre del Partido Comunista Chino por PCCV, Partido Comunista de los Chinos Verdes... La duda viene fundada en que los chinos son amarillos y no verdes... Pero poco importa porque decretaremos que sólo hayan tres colores. Rojo, Verde y Violeta... el violeta és por los moratones de las palizas que daremos a cualquier contestatario...

¡Pero no digáis nada! que nos podéis descubrir antes de tiempo...

va home va! ja en tinc prou. Som els únics que aposten per una investigació dels fets per després depurar les responsabilitats que se'n resultin. Som els únics que estem fent autocrítica. Som els primers en no estar contents amb el que va passar. Molts militants nostres també han rebut garrotades el passat dimecres. Tothom hauria de acceptar la seva part de culpa. Molta gent s'haurà d'empassar les seves paraules. Jo ho he tingut que fer també. El caràcter pacífic de la manifestació del dimecres a la nit ha quedat palès que no ho era de pacífica, malgrat les bones intencions de molts dels assistents, que, ho sento, ho haig de dir, ingenus de no preveure una batalla campal veient el panorama.
Els que més soroll fan, son els que no han volgut mai a ICV al Govern ni enlloc. Però que els arbres no ens impedeixin veure el bosc, perquè aleshores sí que anem fotuts. Tothom pot cometre errors. Però que ICV no titubegi una mil·lèsima de segon, perquè se la linxarà. El malestar d'ICV és però també innegable. No s'ha sabut evitar el conflicte violent. I això és un punt negatiu per nosaltres. Però el exigir reparacions n'és un punt positiu. No es poden defensar els Mossos passi el que passi. Han comès molts errors. Els seus propis ferits també en son mostra. Els comandaments també han de ser responsables sobre la integritat física dels seus homes. Opino sincerament que la millor defensa dels Mossos és treballar per a abolir la brutalitat i la impunitat policials. I això és el que intentem fer. Dins de les comissaries ho hem aconseguit. Al carrer encara ens queda molt de camí per fer. I ens posen moltes traves. Algú creu que uns altres seguiran aquesta tasca? Jo en tinc molts dubtes.


Encara tenim gent que creu que hem de fer la revolució en el sentit clàssic de la paraula... També hi ha gent que creu que no hem condemnat mai els crims de Stalin. Tenim molta gent que no ha sabut evolucionar el seu pensament més enllà de dogmatismes anquilosats en el passat. En definitiva molta gent frustrada que espera que els hi solucionem tots els seus problemes personals. Doncs no. Jo no tinc la culpa de que algú rebi una multa per excés de velocitat, per posar un exemple. (són molts els que se'n recorden de la mare de'n Saura en rebre una multa, en comptes de pensar que una conducció més responsable els hi hauria evitat). No tinc la culpa de que la gent no estigui satisfeta amb els seus representants polítics. Si no els hi agrada, el que han de fer és participar. Proposar. Presentar alternatives. Prendre decisions. Si creieu que el vot en blanc és la solució, feu-ne campanya. Un 20% de vot en blanc en comptes d'un 40% d'abstenció si que seria una revolució que faria trontollar molts despatxos.

Quedar-se a casa veient la tele o vomitar bilis per blogs d'internet no és ni constructiu ni se'n diu participar. Al carrer de casa hi havia un forat força gran, de més d'un pam de fondària que amenaçava en fer-se encara més gran. Haig de confessar que he rigut força amb més d'un que s'hi ha fotut de lloros. El cas és que entre els veïns portaven com dos mesos queixant-se del forat i de que l'Ajuntament no estava per la feina, bla bla bla... Vaig començar a preguntar, i durant dos mesos absolutament ningú va pensar en que potser trucar al telèfon que té l'Ajuntament de Barcelona per a denunciar aquestes incidències (900 226 226) podria ésser útil i que potser quelcom s'arreglaria. Al final hi vaig trucar jo, veient que els meus estimats representants veïnals (o això se suposa, ja que s'han constituït com a plataforma) estaven massa ocupats manifestant-se contra la comunitat xinesa i els pocs locals que aporten vida al barri, vaig decidir trucar jo mateix. L'endemà al matí, quan vaig sortir de casa a les 7, ja estava el forat tapat i senyalitzat de forma provisional. Una setmana més tard, teníem la vorera reparada.
En definitiva, la gent ha d'agafar responsabilitats. Prendre decisions, que no sempre són evidents ni tenen la garantia de ser encertades. Però és el que la nostra condició humana ens permet. Procurem ser honestos amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta.
El Yes We Can del Obama vol que la gent s'impliqui. Aquí no volem un Yes We can, volem un You Must. Volem que aquells senyors que estan allà dalt ens ho donin tot fet. I també volem que endevinin el que volem. Exemple: baix rendiment acadèmic --> problema dels nostres polítics (clar, no serà mai un problema social, d'esforç, de valors que s'adquireixen a casa...)

Doncs com que jo no espero que m'ho facin tot, per això he decidit participar. Deia en un comentari al blog de'n Pere nieto que no existeixen veritats absolutes, si és que n'existeix alguna. Però que defugint de filosofies cartesianes, vull trencar una llança en favor dels militants de molts i diversos partits polítics. Tots, tret dels trepes corresponents a cada casa, que, no ens enganyem, també n'hi han... la immensa majoria de persones que conformen els partits polítics, hi son perquè creuen que treballant-hi poden contribuir a la millora del seu entorn.

No es tracta de construir paradisos, que ni existeixen, ni existiran mai, però de fer més justa i lliure la vida dels homes i dones del món que ens envolta.
El que vull dir amb això, és que és difícil nedar contra corrent, per una part, i que sempre, en definitiva, és la solidesa del compromís íntim, de les conviccions íntimes, el que decideix. I jo trio la opció de ICV, perquè hi crec, crec en la honestedat de la seva militància, en la feina feta i crec que, junts, en podem fer molta més.

Però si és el que voleu sentir... sí, el Tripartit i tots els seus votants som paràsits socials... que sí que creiem que junts podem treballar per un món una mica més just i lliure per els homes i dones que hi habitem.

Per cert, una petita reflexió que m'ha vingut al cap... Algú recorda algun altre Govern que aturés un ERO?? no havia passat mai!! i menys com els de NISSAN o SEAT. i ara s'ha fet