Malgrat algun petit incident, i que no comparteixo les greus acusacions que s'han fet contra el partit del qual formo part, haig de dir que estic, em sento, satisfet. No ja perquè han aconseguit una manifestació sense sense violència gratuïta, i amb un rerefons real, sinó perquè realment han recuperat amb legitimitat unes protestes que diferents sectors volien dilucidar.
Anem per parts. Estic d'acord amb la gran majoria de temes plantejats, tot i que tinc discrepàncies en que l'aplicació de Bolonya sigui tant desastrosa. Intentaré explicar-me, ja que corro el risc de fer-me confús.
Crec que Bolonya no afecta per igual a totes les carreres. Opino que pot tenir una incidència molt positiva en les carreres de ciències, principalment les tècniques. En canvi encasella en excés les carreres de lletres. Segurament per aquest motiu la incidència de les reivindicacions a la UPC és molt inferior que a les altres universitats. Una homologació del estudis arreu d'Europa és molt important. No ens podem quedar atrapats d'aquesta banda dels Pirineus. No pot ser que si vull estudiar un semestre a fora, posem per cas Dinamarca, no se'm reconegui tot el que he fet fora, o només una part. Que vulguem anar fora, que aprenguem molt, no vol dir que vulguem perdre el temps. Afavorir la mobilitat i l'intercanvi inter-universitari crec que és quelcom a potenciar tant com sigui possible. Per primer cop, també, es preveu una oferta pública real de màsters de qualitat. S'acaba per tant el monopoli de la privada en aquest aspecte.
Homogeneïtzar carreres, redefinir plans d'estudi... això en si mateix no és pas dolent.
La contra-partida més gran, tal i com ja he dit alguna vegada, son les enormes dificultats de compaginar feina i estudis que el pla Bolonya comporta. Nogensmenys, si ara ja era prou complicat el compaginar estudis i treball, amb Bolonya ara serà pràcticament impossible, ja que el sistema d'entregues setmanals, abolició de la classe magistral, etc porta a una dedicació exclusiva a l'estudi. L'excessiva especialització dels estudis universitaris, lluny d'obrir portes, porta a la gent per camins massa tancats. Si volem una polivalència dels nostres professionals del futur, aquests necessiten una formació transversal i àmplia. La Universitat no ha de ser una font de professionals formats al gust de les empreses. La Universitat ha de produir homes i dones amb una capacitat de raonament, anàlisi, estudi i tenacitat completament desenvolupades. De la Universitat n'ha de sortir gent amb esperit emprenedor, i no gent destinada a satisfer només les necessitats de les grans corporacions. I això només és possible si es manté contacte amb el món real que ens envolta. Quan algú treballa i estudia té moltes més facilitats per tenir una percepció fidedigna de la realitat que no pas algú que no ha aixecat mai el cap de sobre els llibres de teoria. I és que treballar i estudiar no és solament una forma de sobreviure mentre un es construeix el seu propi projecte vital. Treballar i estudiar (que els estudiants no son només mà d'obra per les hamburgueseries, sinó que n'hi ha que tenen la seva feina, la seva parella, els seus fills, i a sobre estudien perquè creuen en el que fan) és també una situació a la que molts no volem renunciar. Sovint perquè la nostra feina dona sentit als nostres estudis, i viceversa. De fet, s'aprèn més treballant que no pas a les Universitats, tot i que una cosa ha d'anar acompanyada de l'altre. I això és riquesa, no ja per a les pròpies persones, però per a la societat. Ara bé, tot plegat s'ha fet tant malament com s'ha pogut.
Fins que no s'ho han trobat a sobre, ni Govern ni Universitats ni professors han tingut clar com se les tenien que manegar per fer el canvi, i com havien de ser les carreres amb Bolonya.
S'ha anat deixant el gruix de tot per al darrer moment. La gran majoria d'universitaris no s'hi han volgut preocupar. "Com que he començat amb el pla antic, Bolonya ja no m'agafa, ja s'ho faran els que vinguin a radere". Aquest ha sigut el plantejament més estès. Pocs han sigut els que s'han preocupat dels que venien a radere.
Encara avui, si demanes informació a les facultats, molts no saben si al setembre podran començar com cal amb els nous plans. I com que qui dies passa, anys empeny... Al final el tema ha petat per on ha pogut.
El Departament d'Universitats i els rectorats han anat deixant podrir el tema tant com han pogut. No han estat a l'alçada de donar a l'estudiant l'atenció que mereix. Fer una xerrada, un dia, a una facultat, explicant de què va Bolonya, i al mateix temps no ser capaç de respondre a preguntes sobre com serà a la pràctica, és un fracàs.
Potser els rectorats i el Departament no han donat diàleg perquè ells mateixos no tenen respostes. La situació per tant és greu.
S'ha anat deixant podrir el tema, fent falses promeses de diàleg, fins que al final "una mano lava la otra, y las dos lavan la cara". ICV, i especialment desde JEV, ha estat força temps demanant una moratòria sobre l'aplicació de Bolonya, que és en gran part el que s'ha vingut demanant desde el col·lectiu d'estudiants. Jo mateix vaig votar favorablement a la petició de moratòria en el referèndum (a 3 preguntes... ho sento, per un referèndum hauria de ser una sola dicotomia, però això ja és un altre debat) que van fer a la meva facultat. De la mateixa forma que ICV ha estat bel·ligerant amb la LEC (i en aquests moments es segueix treballant per modificar-la, sinó hi votarem en contra al Parlament), també hem estat crítics amb Bolonya.
Potser algú ara em picarà la cresta per dir això, tenint en compte que ERC refusa fer declaracions al respecte abans del dia 31... però... Tant Rectorats com el Conseller Huguet han comès greus errors. Han anat deixant podrir la situació fins que no han sabut com respondre-hi i han forçat intervencions policials. De poc han servit les unitats d'interlocució que hem creat al Departament d'Interior per evitar al màxim actuacions policials que després s'hagin de lamentar. Els rectorats han exigit una intervenció policial davant la seva ineficàcia en donar respostes a les demandes dels estudiants. Quan un rector demana una intervenció policial, el Departament, més enllà de procurar convèncer del contrari, tal i com em consta que es va fer, mitjançant les unitats d'interlocució, no es pot negar a satisfer la demanda de desallotjament.
És obvi, que si comences el dia amb un desallotjament relativament pacífic i l'acabes amb batalles campals... hi ha coses que no han funcionat. És una obvietat que tot plegat es va descontrolar. Els estudiants es van descontrolar, les Brimo es van descontrolar...
Des de els mitjans, s'ha concentrat tota l'atenció en la violència i han arribat a l'extrema contradicció de defensar una actuació policial, per la qual demanen dimissions... ver para creer.
Ara, resulta que ICV està a l'origen de tots els mals. Tots els que ja no ens han volgut mai, han aprofitat la ocasió per tornar a carregar contra ICV sense aturar-se a reflexionar amb seriositat.
La teoria de la conspiració que des de ICV no hem volgut mai esbombar gaire, entre altres coses per no ser titllats de "ploramiques" ara és fins i tot plantejada per persones alienes a la nostra formació política.
El cas és que no estem contents de com van actuar els Mossos el dia 17. Per això estem fent els deures, hi ha una investigació i es prendran les mesures oportunes perquè la situació no es repeteixi. Molts esperaven avui una batalla campal per acabar de fotre la "puntilla" al Conseller Saura i deixar ICV ferida greu.
M'agradaria que l'altra gent assumeixi responsabilitats també. Els estudiants ho han fet avui apostant per una marxa pacífica. El Departament d'Interior ho fa amb la investigació, la compareixença i la presa de mesures que sortiran a la llum el dia 31. Entenc que "quien espera, desespera" i que es trobi a faltar més celeritat en la presa de decisions. Però també és cert que davant uns fets d'aquestes caracterísitques ningú s'ha de precipitar i que més val tenir tots els detalls ben clars abans de cometre més errors impossibles de rectificar.
Avui la policia ha estat on tenia que estar. I els estudiants, la gran majoria, també.
Aquells que acusen a ICV de feixistes, torturadors, opressors... estan molt equivocats. Precisament ha sigut ICV, tal i com vinc repetint una vegada i una altre, ha sigut a força de la nostra voluntat política que s'ha acabat amb la violència i la impunitat dins les comissaries. Ja sabem que encara ens queda el carrer. Però no hi deixem de treballar. Algú creu que si CiU estigués manant a Interior, la manifestació d'avui hauria transcorregut sense càrregues policials? No haurien tolerat cap tipus de concentració a la via pública i hauríem tingut uns fets desgraciats com els del dia 17.
Qui realment cregui que ICV vol imposar res a cops de porra, o és un ingenu, o no és gens honest. En canvi si que ens volen intimidar aquells que ens han deixat els nostres locals amb silicona als panys i pintades tant originals com "ICV Torturadors i Repressors", "Ni Mossos ni Bolonya"... Vull considerar-ho fets aïllats. Ho firmen amb la A anarquista, i que jo sàpiga els anarquistes no van a la universitat ja que forma part del sistema, o sigui que per tant ho considero desvinculat de l'estudiantat.
És una llàstima que els mitjans hagin volgut desviar atencions cap als grups violents en comptes de la immensa majoria pacífica que s'ha vist avui al carrer. I és també una llàstima que la forta campanya que s'està teixint per intentar desestabilitzar ICV estigui arrelant i confonent tant a la societat.
Té gràcia. Mentre alguns ens acusen de feixistes lliberals, altres ens acusen de estalinistes intervencionistes... ICV és una força imprescindible a la societat catalana i com a part d'una alternativa d'esquerres.
Com tantes vegades, primer s'ens llencen al coll, i al cap d'un temps ens donen la raó amb moltes coses, encara que sigui amb la boca petita.
Fins que no s'ho han trobat a sobre, ni Govern ni Universitats ni professors han tingut clar com se les tenien que manegar per fer el canvi, i com havien de ser les carreres amb Bolonya.
S'ha anat deixant el gruix de tot per al darrer moment. La gran majoria d'universitaris no s'hi han volgut preocupar. "Com que he començat amb el pla antic, Bolonya ja no m'agafa, ja s'ho faran els que vinguin a radere". Aquest ha sigut el plantejament més estès. Pocs han sigut els que s'han preocupat dels que venien a radere.
Encara avui, si demanes informació a les facultats, molts no saben si al setembre podran començar com cal amb els nous plans. I com que qui dies passa, anys empeny... Al final el tema ha petat per on ha pogut.
El Departament d'Universitats i els rectorats han anat deixant podrir el tema tant com han pogut. No han estat a l'alçada de donar a l'estudiant l'atenció que mereix. Fer una xerrada, un dia, a una facultat, explicant de què va Bolonya, i al mateix temps no ser capaç de respondre a preguntes sobre com serà a la pràctica, és un fracàs.
Potser els rectorats i el Departament no han donat diàleg perquè ells mateixos no tenen respostes. La situació per tant és greu.
S'ha anat deixant podrir el tema, fent falses promeses de diàleg, fins que al final "una mano lava la otra, y las dos lavan la cara". ICV, i especialment desde JEV, ha estat força temps demanant una moratòria sobre l'aplicació de Bolonya, que és en gran part el que s'ha vingut demanant desde el col·lectiu d'estudiants. Jo mateix vaig votar favorablement a la petició de moratòria en el referèndum (a 3 preguntes... ho sento, per un referèndum hauria de ser una sola dicotomia, però això ja és un altre debat) que van fer a la meva facultat. De la mateixa forma que ICV ha estat bel·ligerant amb la LEC (i en aquests moments es segueix treballant per modificar-la, sinó hi votarem en contra al Parlament), també hem estat crítics amb Bolonya.
Potser algú ara em picarà la cresta per dir això, tenint en compte que ERC refusa fer declaracions al respecte abans del dia 31... però... Tant Rectorats com el Conseller Huguet han comès greus errors. Han anat deixant podrir la situació fins que no han sabut com respondre-hi i han forçat intervencions policials. De poc han servit les unitats d'interlocució que hem creat al Departament d'Interior per evitar al màxim actuacions policials que després s'hagin de lamentar. Els rectorats han exigit una intervenció policial davant la seva ineficàcia en donar respostes a les demandes dels estudiants. Quan un rector demana una intervenció policial, el Departament, més enllà de procurar convèncer del contrari, tal i com em consta que es va fer, mitjançant les unitats d'interlocució, no es pot negar a satisfer la demanda de desallotjament.
És obvi, que si comences el dia amb un desallotjament relativament pacífic i l'acabes amb batalles campals... hi ha coses que no han funcionat. És una obvietat que tot plegat es va descontrolar. Els estudiants es van descontrolar, les Brimo es van descontrolar...
Des de els mitjans, s'ha concentrat tota l'atenció en la violència i han arribat a l'extrema contradicció de defensar una actuació policial, per la qual demanen dimissions... ver para creer.
Ara, resulta que ICV està a l'origen de tots els mals. Tots els que ja no ens han volgut mai, han aprofitat la ocasió per tornar a carregar contra ICV sense aturar-se a reflexionar amb seriositat.
La teoria de la conspiració que des de ICV no hem volgut mai esbombar gaire, entre altres coses per no ser titllats de "ploramiques" ara és fins i tot plantejada per persones alienes a la nostra formació política.
El cas és que no estem contents de com van actuar els Mossos el dia 17. Per això estem fent els deures, hi ha una investigació i es prendran les mesures oportunes perquè la situació no es repeteixi. Molts esperaven avui una batalla campal per acabar de fotre la "puntilla" al Conseller Saura i deixar ICV ferida greu.
M'agradaria que l'altra gent assumeixi responsabilitats també. Els estudiants ho han fet avui apostant per una marxa pacífica. El Departament d'Interior ho fa amb la investigació, la compareixença i la presa de mesures que sortiran a la llum el dia 31. Entenc que "quien espera, desespera" i que es trobi a faltar més celeritat en la presa de decisions. Però també és cert que davant uns fets d'aquestes caracterísitques ningú s'ha de precipitar i que més val tenir tots els detalls ben clars abans de cometre més errors impossibles de rectificar.
Avui la policia ha estat on tenia que estar. I els estudiants, la gran majoria, també.
Aquells que acusen a ICV de feixistes, torturadors, opressors... estan molt equivocats. Precisament ha sigut ICV, tal i com vinc repetint una vegada i una altre, ha sigut a força de la nostra voluntat política que s'ha acabat amb la violència i la impunitat dins les comissaries. Ja sabem que encara ens queda el carrer. Però no hi deixem de treballar. Algú creu que si CiU estigués manant a Interior, la manifestació d'avui hauria transcorregut sense càrregues policials? No haurien tolerat cap tipus de concentració a la via pública i hauríem tingut uns fets desgraciats com els del dia 17.
Qui realment cregui que ICV vol imposar res a cops de porra, o és un ingenu, o no és gens honest. En canvi si que ens volen intimidar aquells que ens han deixat els nostres locals amb silicona als panys i pintades tant originals com "ICV Torturadors i Repressors", "Ni Mossos ni Bolonya"... Vull considerar-ho fets aïllats. Ho firmen amb la A anarquista, i que jo sàpiga els anarquistes no van a la universitat ja que forma part del sistema, o sigui que per tant ho considero desvinculat de l'estudiantat.
És una llàstima que els mitjans hagin volgut desviar atencions cap als grups violents en comptes de la immensa majoria pacífica que s'ha vist avui al carrer. I és també una llàstima que la forta campanya que s'està teixint per intentar desestabilitzar ICV estigui arrelant i confonent tant a la societat.
Té gràcia. Mentre alguns ens acusen de feixistes lliberals, altres ens acusen de estalinistes intervencionistes... ICV és una força imprescindible a la societat catalana i com a part d'una alternativa d'esquerres.
Com tantes vegades, primer s'ens llencen al coll, i al cap d'un temps ens donen la raó amb moltes coses, encara que sigui amb la boca petita.
2 comentaris:
Això em fa gràcia també a mi, el concepte de política que té la getn, ens fan anar de roig a negre sense ni saber què diuen...
Reconec la solidesa del teu article, però no puc estar totalment d'acord amb determinats aspectes.
Es cert, que ICV a intentat fer d'Interior -i en concret dels mossos-, un departament que es basi en uns principis ètics de defensa dels interessos de la ciutadania, de la Pau, i dels catalans que també varen defensar i lluitar -i moltes vegades al preu de la seva sang- pels valors de la democràcia, i la justícia social, amb temes com es el del memorial democràtic. Tot i això, les actuacions dels mossos des de fa temps -i no exclusivament amb aquesta última actuació repressora- els hi ha donat una imatge i mala fama entre els col.lectius i moviments socials contestataris amb el sistema actual, i en contra per extensió amb els que liderem o teòricament controlen políticament les seves gestes.
Aquesta va ser una aposta perillosa, i gens consultada amb les bases, i si es va assumir es té que buscar un lideratge polític del departament -i no un de tècnic, com seria Delort-, per poder transmetre els valors democràtic de la nostra formació de forma directe i real, al cos dels mossos -en detriment del PSC, que indirectament vol continuant controlant aquest cos-. Això fet, es clar, des de la màxima transparència i democràcia possible.
De la resta del teu article... ho sento, però el rum rum que es dona al carrer, de malestar amb tot plegat, de confusió i desvinculació amb qui es suposava referent de lluita contra el capitalisme, de lluita mediambientalista. Aquestes bases socials només observen un altre partit que defensa fins al final un govern soci-liberal, amb polítiques soci-liberals, que res tenen a veure en molts casos amb les lluites que avui es donen al carrer.
Salut company.
Publica un comentari a l'entrada