dijous, 19 de març del 2009

Aclariments, constatacions i rectificacions

Ahir vaig escriure un post força visceral, cap a la tarda, abans dels maleïts esdeveniments del vespre/nit. No vaig analitzar prou la situació. Vull per tant rectificar bona part de les exposicions fetes ahir, que, repeteixo, son d'abans dels fets de la tarda.
Em reafirmo en dir que ICV està fent canviar coses. Però els resultats de les batalles campals d'ahir al vespre parlen per si sols.
No és admissible un saldo de 80 ferits al final d'una llarga jornada d'aldarulls. Ni 80, ni 10.
Un cop dispersat el primer tall de la Gran Via, l'escalada de violència va ser imparable. No pot ser que es comenci el dia amb un desallotjament de 50 persones i s'acabi amb una batalla campal de 5.000. La violència amb què eren agredides persones alienes a la manifestació (que tot s'ha de dir, al final ja no tenia res a veure amb el pla de Bolonya) així com els propis detinguts no té cap justificació.
Com algú ha comentat en un altre blog, la situació es va descontrolar completament.
A la manifestació de la nit, opino que la contundència era necessària. Ara bé, aquesta va estar molt mal gestionada. Dir que els manifestants de la nit eren pacífics no és cert. Tots hem vist les imatges. La violència era per tots cantons.
El Rectorat de la UB, ara titlla de desmesurada l'actuació policial. El que hauria de fer el Rectorat en tot cas és callar. I m'explico. No callar perquè l'actuació no fos desmesurada, que al final ho va acabar sent, sinó perquè van ser ELLS mateixos els que van exigir l'actuació policial. Sé de bona mà que des de la Direcció General del Departament es va intentar convèncer repetidament sobre la inoportunitat d'un desallotjament. Ja ho he dit en algún moment; tens 2 hores de "pau i tranquil·litat" i després dues setmanes extremadament conflictives.
Tinc clar que un cop iniciats els aldarulls, la via policial era inevitable.
Ara bé, hi ha un error garrafal en la gestió del conflicte. Per posar un símil, si en un aula d'escola, s'inicia un conflicte perquè hagin volat uns paperets, i al final de la classe, tenim una aula destrossada... la culpa és d'aquell que no ha sapigut com reconduir la situació.
Si s'havia de desallotjar, cosa que no entraré a valorar perquè no tinc prous elements per a fer-ho, ja es preveu que serà quelcom de traumàtic. El tema, per tant, a les 7 del matí tenia que haver estat tancat. I és aquí quan altres alternatives a la policial tenien que haver jugat un paper fonamental.
Crec no equivocar-me al dir que tots esperem conclusions i conseqüències.
La gestió del conflicte ha sigut completament ineficaç, i això ha quedat demostrat.
Però em segueixo negant a que s'acusi a la gent de ICV de ser els instigadors d'uns fets deplorables, produïts originalment per una minoria violenta d'estudiants i uns efectius policials que s'han extralimitat per a perjudicar a una Conselleria que vol acabar amb la impunitat policial. Qui cregui que tot plegat ha estat premeditat per responsables polítics, tal i com succeïa en la era Valdecasas, ha de entendre que això no és cert. Ahir, la situació se'n va anar de les mans. I la violència va generar més violència.
Però si és cert que hi ha coses que estan canviant. Per primer cop un Director General de la Policia demana disculpes i assumeix responsabilitats. Per primer cop, un Conseller d'Interior qüestiona una actuació policial i anuncia que donarà respostes davant dels ciutadans. I hem tingut sort de que les "eines" a disposició dels antiavalots no incloguessin bales de goma, pots de fum, gasos lacrimògens... França, Grècia... ningú que jo conegui vol que es repeteixin a casa nostre fets tant terribles com els que allà han succeït darrerament. Sarkozy, tant aclamat darrerament, ha conduit, a voluntat, actuacions molt més sagnants tot i que igual de injustificables.
S'han de depurar responsabilitats. Els Mossos que s'estan condemnant i enjudiciant son mostra de que no es volen permetre abusos per part de la policia. I el cobriment que la premsa està donant d'aquests fets, podria explicar (òbviament mai justificar) les agressions que els periodistes han sofert.

I per el que fa al nen agredit, a banda d'actuar conseqüentment amb el seu agressor, crec, sincerament, que s'hauria de portar davant la fiscalia a uns pares que no treuen directament als seus fills del mig d'un camp de batalla com el d'ahir. Perquè va ser un Mosso fora de lloc... però podria haver sigut qualsevol objecte dels que llençaven els manifestants. Però aquest no és un post sobre la irresponsabilitat d'uns pares, per tant només volia fer aquesta petita reflexió.