Bolonya

Molts estudiants honrats que no creuen en el pla de Bolonya s'han afegit a uns aldarulls dels quals no n'haurien d'haver format mai part. Jo mateix sóc estudiant i no estic a favor de Bolonya. Però les formes escollides per explicar-se son molt desencertades. I vull entendre que també son desesperades. Aquests fets, però, no ajuden a guanyar suport social, ans ben al contrari.

Crec, personalment, que la gran majoria dels que estem en desacord amb el pla de Bolonya no hi veiem tant una privatització de l'educació, ans en aquest cas fora al contrari (mai l' Universitat pública ha ofert tants màsters com ho farà ara). Nogensmenys, si ara ja era prou complicat el compaginar estudis i treball, amb Bolonya ara serà impossible, ja que el sistema d'entregues setmanals, abolició de la classe magistral, etc porta a una dedicació exclusiva a l'estudi. Això per tant descarta taxativament aquella gent que s'ha de guanyar les garrofes. L'excessiva especialització dels estudis universitaris, lluny d'obrir portes, porta a la gent per camins massa tancats. Si volem una polivalència dels nostres professionals del futur, aquests necessiten una formació transversal i àmplia. La Universitat no ha de ser una font de professionals formats al gust de les empreses. La Universitat ha de produir homes i dones amb una capacitat de raonament, anàlisi, estudi i tenacitat completament desenvolupades. De la Universitat n'ha de sortir gent amb esperit emprenedor, i no gent destinada a satisfer només les necessitats de les grans corporacions. I això només és possible si es manté contacte amb el món real que ens envolta. Quan algú treballa i estudia té moltes més facilitats per tenir una percepció fidedigna de la realitat que no pas algú que no ha aixecat mai el cap de sobre els llibres de teoria. I és que treballar i estudiar no és solament una forma de sobreviure mentre un es construeix el seu propi projecte vital. Treballar i estudiar (que els estudiants no son només mà d'obra per les hamburgueseries, sinó que n'hi ha que tenen la seva feina, la seva parella, els seus fills, i a sobre estudien perquè creuen en el que fan) és també una situació a la que molts no volem renunciar. Sovint perquè la nostra feina dona sentit als nostres estudis, i viceversa. De fet, s'aprèn més treballant que no pas a les Universitats, tot i que una cosa ha d'anar acompanyada de l'altre. I això és riquesa, no ja per a les pròpies persones, però per a la societat.

I per molt que es digui, un sistema de beques (tot i ser absolutament necessàries i a millorar) no és garant d'aquesta riquesa.