dijous, 17 de juny del 2010

diumenge, 16 de maig del 2010

Don Ata

Remenant els calaixos d'Internet, he trobat una petita joia, que vull compartir amb vosaltres. :-)
Espero ho gaudiu com jo ho he fet.

dijous, 13 de maig del 2010

inversemblant

Si Montilla recolza ZP amb això, i ens ho vol traslladar, els socis del Govern d'Entesa hem de fer una reflexió molt profunda sobre si hem d'esgotar la legislatura. No hi podem donar cap mena de suport, ni explícit (només faltaria!), ni implícit. Això ja és una farsa. Se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou!

divendres, 16 d’abril del 2010

Diagonal, reflexions al voltant del que he anat sentit a favor i en contra.

Crec que anem errats en la forma de plantejar a la ciutadania el que es vol pretendre amb la reforma. La gent no entén el que volem fer.
El tema està precisament en que no es tracta de fer una rambla o un bulevard, sinó que es tracta de repensar la mobilitat a Barcelona. Avui la Diagonal suporta uns 400.000 viatges/dia. I bona part del dia està molt congestionada, sinó col·lapsada. L'autobús no supera els 9 km/h
Amb el nou plantejament, la Diagonal suportaria un 470.000 viatges/dia. La velocitat del bus pujaria a uns 13 km/h i la del tramvia seria de uns 18 km/h.
L'ús del cotxe a la Diagonal passaria del 34% actual, al 7%.
Òbviament, reformar això no vol dir "tocar" només la Diagonal. S'han de prendre tot un seguit d'altres mesures. Així com avui un bon nombre de cotxes que entren per la Diagonal baixen per Numància (molt abans de Francesc Macià) i d'altres fan el tros d'Urgell-París-Villaroel... doncs es contempla invertir el sentit de circulació a l'avinguda de Sarrià i d'un tram d'Urgell, perquè els cotxes es vagin repartin a la graella de l'eixample.
Ara s'ha reformat l'Av. de Roma i s'hi circula molt millor. S'hi ha fet permeable el carrer València que hi quedava tallat i s'ha esponjat molt millor el trànsit. De la mateixa forma convindria fer permeable el carrer Còrcega a l'alçada de la Diputació. I no ens oblidem que per la Diagonal hi seguiran passant cotxes.
Es tracta d'oferir alternatives de qualitat al transport privat, i que qui no en pugui prescindir pugui circular millor.

Coi, que només amb el tramvia creuant la Diagonal fotem una millora impressionant! sou conscients de tota la gent que agafa el cotxe per creuar-la perquè l'autobús va molt lent i el metro no és la millor opció???

O fem una reforma i ataquem de cara el tema de la mobilitat, o morirem en la congestió de la ciutat.

De fet, l'Ajuntament ja havia decidit reformar la Diagonal. La idea de la consulta era donar a triar quina de les dues opcions era més atractiva per a la ciutadania. En altres paraules, una tria estètica.
La tercera opció ha canviat completament el sentit de la consulta i l'ha polititzat completament. A la opció C s'hi concentrarà la desafecció amb tot els que ens envolta, vot de càstig cap al grup de govern, vot militant de la oposició per fer fracassar la consulta i després matxacar el govern municipal... i el vot de molta gent a la que no haurem sabut explicar què significa la reforma i tot el que comporta, més enllà de la pròpia Diagonal. Aquest darrer, serà un vot de por, de que no haurem sabut explicar que millorem el trànsit a tota la ciutat, que la descongestionem. Que no reduïm els desplaçaments, sinó que els augmentem i els fem de més qualitat i més ràpids. Gent que haurà malentès el que estem platejant i faran la deducció errònia de aboquem la ciutat al col·lapse general. I a sobre gastant 70 milions d'euros. (que per cert és una xifra insignificant comparada amb el que costa "només" 200 metres de la nova L9 del metro i que ningú qüestiona. ¿demagògia?)

La reforma és necessària per abordar el tema de la mobilitat. Hem de deixar enrere la ciutat del segle XIX i mirar cap al segle XXI, que ja fa 10 anys que hi som!!!

Per creuar la ciutat amb cotxe ja hi ha les rondes.

dijous, 15 d’abril del 2010

Carta Oberta (per Jiménez Villarejo)

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial

Ante la noticia de que en fecha próxima han de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como ciudadano de un Estado Democrático de derecho y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds., con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente,

dimecres, 11 de novembre del 2009

no és només indignació....

Sóc conscient de que fa temps que em costa molt escriure al blog.

Avui escric, i encara em costa més. Ho faig en calent, en calent en molts aspectes, ja que a sobre tinc febre.

No sé si és que les ganes de trobar draps bruts els han superat i no han pensat el que estaven fent, però avui La Vanguardia s'ha superat a ella mateixa.
Fa temps que estic acostumat a llegir mentides i difamacions als diaris. Tenen el poder absolut perquè mai ningú no els fa rectificar, ni tan sols quan menteixen conscientment. I al mateix temps, la seva capacitat de generar opinió i estat d'ànim és brutal.

Tant brutal és la seva capacitat de generar estat d'ànim, que jo mateix m'estic pujant per les parets.

Avui anuncien suposades corrupteles de l'Ajuntament de Barcelona. Ja fa unes setmanes que el grup municipal de CiU està demanant informes als diferents departaments de l'Ajuntament, suposo que per preparar aquest article (pagat?) a La Vanguardia.

Crec que el Sr. Puigdollers, el Sr. Trias i el propi diari haurien de donar explicacions. Donar explicacions i demanar disculpes. Ja no demano que dimiteixin perquè això és el que solen demanar ells. No es pot llançar la pedra i amagar la mà. No es pot difamar, donant noms i cognoms de gent honrada i a sobre essent conscients de que menteixen. I nosaltres què hem de fer? Malgastar temps i diners per portar aquests pocavergonyes als tribunals? No es mereixen ni això. I després ens volen vendre que son uns "SENYORS" i excel·lentíssimes persones.

En tot cas jo avui estic molt indignat i emprenyat.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Homenatge als brigadistes i les Brigades Internacionals

Un any més hem commemorat el comiat a Barcelona, ara fa 71 anys, de les Brigades Internacionals. Aquest any, he tingut l'honor de participar en l'Ofrena Floral en primera persona.
La veritat, és que cada cop que penso en els brigadistes i el seu compromís, no puc evitar mullar els meus ulls. Soc així de cursi, què hi farem.