Ja fa 70 anys que el mercant francès "Saint-Prosper", fugint en plena nit d'una tempesta, va topar amb una mina a la badia de Roses i van morir els vint-i-set mariners de la tripulació. Però fins fa quatre anys, els familiars dels tripulants no en van saber res, de l'enfonsament del "Saint-Prosper" en aquestes aigües. La companyia naviliera els va amagar que hi va haver un submarinista, Eusebi Escardíbul, que va localitzar el vaixell l'any 1967.
He volgut compartir aquest magnífic reportatge del Thalassa perquè crec sincerament que si no l'heu vist, no us el podeu perdre. No tan sols perquè hi surti jo en algun moment i sigui una mena de seguidor de l'història, però perquè és també un petit homenatge a un home que m'estimo moltíssim. L'afecte que l'Eusebi i jo ens tenim l'un per l'altre, veritablement quelcom més que amistat, fa que ja hagem desistit tots dos d'explicar quina és la nostra "relació" i quan algú ens pregunta li diem que som avi i net.
Si mai teniu l'oportunitat de conèixer l'Eusebi, coneixereu una persona que, amb 92 anys i una pròtesi al genoll, té molta més vitalitat que molta gent amb 50 anys menys. L'Eusebi ha sigut i és per a mi un referent en la meva vida, i avui, aprofitant el seu protagonisme en el Thalassa, li he volgut dedicar un post amb tot el meu afecte més sincer.
Eusebi! quan vulguis fem la última immersió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada