divendres, 22 de maig de 2009

HABITATGE, CRISI, GOVERN I DIVERSOS

En el blog de l’Anna Mir he llegit un comentari de Manel J. Camps que té molta raó quan diu que el percentatge de joves que cerquen pis i que n'hagin aconseguit un de protecció oficial és una xifra ridícula. I això no pot ser. Dins l'àmbit de Barcelona ciutat, fins fa relativament poc s'explicava senzillament perquè pràcticament el 100% de l'habitatge protegit que es feia a Barcelona era destinat a reallotjments d'afectats urbanístics o d'alguna calamitat com pot ser un incendi o una explosió de gas. La manca de sol, i especialment sol públic, en son la causa principal. L'any 2008, el 42,6% ja ha sigut per reallotjats i la resta per fi ha sigut per a joves, gent gran, etc
A nivell de Catalunya, quan nosaltres vàrem arribar al Govern, l'any 2003, només el 5% de l'habitatge era protegit. Al 2008, gràcies a la nostra actuació decidida, va ser del 37%. I treballarem per a fer-ne més. Per això hem creat l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, en el ben entès de que política d'habitatge no és només construir habitatge, però també fer més rehabilitació o fomentar el lloguer a preus raonables, tot i que en el nostre país això del lloguer encara ens costa molt d'entendre. Per això, per exemple, des del 2004 el Departament està tirant endavant un ambiciós programa d'ajuts de fins al 50% del cost en reparació de patologies o del 60% en instal·lació d'ascensors o en tancaments de façanes i cobertes. O la tasca que està fent ADIGSA en la rehabilitació del parc social que el franquisme va construir deficientment.
Hi ha qui argumenta que no té sentit fer habitatge assequible quan el de preu lliure no es ven. Nosaltres creiem que bona part de la nostra població continua privada del dret a l'habitatge, dret que només li pot donar l'habitatge protegit. Molt hauria d'abaixar el preu de l'habitatge lliure per poder estar a l'abast dels nostres joves (entre els que m'incloc), de la gent gran i de tantes altres famílies que ja no poden pagar el lloguer.
Efectivament, a l'Ajuntament de Barcelona hi som des de molt abans d'estar al Govern i tenir les responsabilitats d'habitatge.
Però també és cert que sense el suport que l'Ajuntament està rebent de la Generalitat i les noves legislacions que forcen un 30% mínim d'habitatge protegit en totes les noves promocions que s'edifiquen a Catalunya, Barcelona no tindria capacitat de producció d'habitatge social.

Ara bé, no és menys cert que la manca de crèdit està frenant ara molts projectes d'habitatge protegit i està impedint que molts adjudicataris de pisos o ajuts puguin comprar, avalar o finançar. I entre altres motius aquest és un dels cabdals quan nosaltres demanem una major implicació del ICO en el seu paper de finançador directe d'activitats com les que he comentat, així com assegurar la liquidat de les PIMES en comptes de regalar els diners als bancs, que se'ls guarden per ells.

Jo també vull un metro o rodalies com les de Madrid, però amb un sistema tarifari integrat, com el nostre, sense pagar a cada transbordament. I que el transport sigui accessible, com ho és aquí, i no pas com a Madrid. Així que compte amb les comparacions, tot i que tots en fem un ús sovint excessiu. La gent d'Iniciativa ens hem afartat de demanar més i millor transport públic. Tenim clar que s'ha de reduir el trànsit en vehicle privat. I que això només és possible si al mateix temps la oferta de transport públic és potent i es desenvolupa no paral·lelament a la disminució del cotxe privat, però abans. Si volem fer el canvi, la infraestructura ja hi ha de ser. I això és quelcom super complicat.
També vàrem demanar que l'AVE s'aturés a l'aeroport del Prat, i ens ho van negar. Ara el metro sembla ser que per fi hi arribarà.
Un petit apunt, rodalies funciona malament, però el metro funciona molt bé, i ho dic com a usuari quotidià.

Sense un bon finançament, no anem enlloc. Governs predecessors haurien acceptat ja un finançament, ens haurien dit que era el millor del món, i amb la seva política de peix al cove, qui dies passa, anys empeny.
De vegades em sorprèn el senyor Montilla, quan sembla ser que es planta amb el ZP, i en canvi seguim tenint els 25 invisibles de Madrid.
A nosaltres ja ens agradaria deixar sol al PSC, però hi ha qui s'esforça en dir que ICV en som la seva marca blanca i per això, tot i que ens votarien, els voten directament a ells. Volem el poder no per exercir-lo, però per a treballar i transformar el nostre entorn, les coses que no ens agraden. Amb la situació actual, essent un partit petit, deu n'hi do les coses que arribem a fer. I quan coneixes la realitat de les coses que canviem, que transformem, fa que em senti orgullós de formar part, tot i que modestament, d'aquest projecte. I si el Sr. Conde de Godó diu que ell no pot acceptar que ICV tingui les responsabilitats que té, perquè, segons ell, els comunistes no haurien de manar en rès, i que per tant des de els seus mitjans faran tot el possible per fer-nos caure... potser això és signe de que no ho fem tant malament.
ICV ha fet possible dos Governs de la Generalitat que en pocs anys han transformat molt més Catalunya que CiU amb 23. Escridassen un tripartit, els que venen d'un bipartit amb el suport del PP o d'ERC en funció de la situació. I jo opino que totes les opcions son legítimes i que ara ens ha tocat a nosaltres. No hem, robat res, com alguns creuen.

Finalment, a hores d'ara, tot i que encara queda moltíssim per fer, personalment si que em sorgeixen dubtes sobre la continuïtat del Govern. I m'explico. Per coherència crec que s'ha d'arribar fins al final de la legislatura. Però si ens han de fer empassar una LEC com aquesta, després dels mals de cap que ens van donar des de Madrid amb la sequera, de la manca de cintura dels diputats del PSC a Madrid, de que no arribem mai a un bon finançament... senzillament tinc dubtes sobre si repetir o no. Perquè tot això son coses importants. Molt importants. Però també ho son totes aquelles altres coses que tenen menys ressò en els mitjans però que dia a dia estem aconseguint i transformant en aquest país. I a mi no em fa cap gràcia retornar la Generalitat a CiU. Ho dic amb sinceritat i és el que hi ha.
Tenim encara molt de camí per fer, moltes coses per aprendre. I només amb honestedat i treball podem/volem fer el camí.
_____________________________________

P.D. Podria ser que m'equivoqui en coses que dic en aquest poti-poti d'article. En tal cas, rebré de gust els vostres comentaris, i si cal rectificaré.

dimarts, 12 de maig de 2009

Roma


Ja està confirmat, gràcies a les entrades que vaig aconseguir presentar ahir a la tarda, formo part dels pocs afortunats amb una entrada per anar a veure com el Barça s'emporta la Champions a Roma!!
Em costarà "un huevo y la yema del otro" però valdrà la pena. Serà una d'aquelles fites en les que podré recordar allò de "jo hi vaig ser", tot humitejant-se'm els ulls.
Us prometo que us tindré a tots presents quan en Pep, Don Iniesta i tota la troupe aixequin la orelluda (no és de la família, per si algú tenia el dubte...) i la portin de nou cap a Barcelona.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!

dissabte, 9 de maig de 2009

La tragèdia del "Saint-Prosper"



Ja fa 70 anys que el mercant francès "Saint-Prosper", fugint en plena nit d'una tempesta, va topar amb una mina a la badia de Roses i van morir els vint-i-set mariners de la tripulació. Però fins fa quatre anys, els familiars dels tripulants no en van saber res, de l'enfonsament del "Saint-Prosper" en aquestes aigües. La companyia naviliera els va amagar que hi va haver un submarinista, Eusebi Escardíbul, que va localitzar el vaixell l'any 1967.

He volgut compartir aquest magnífic reportatge del Thalassa perquè crec sincerament que si no l'heu vist, no us el podeu perdre. No tan sols perquè hi surti jo en algun moment i sigui una mena de seguidor de l'història, però perquè és també un petit homenatge a un home que m'estimo moltíssim. L'afecte que l'Eusebi i jo ens tenim l'un per l'altre, veritablement quelcom més que amistat, fa que ja hagem desistit tots dos d'explicar quina és la nostra "relació" i quan algú ens pregunta li diem que som avi i net.
Si mai teniu l'oportunitat de conèixer l'Eusebi, coneixereu una persona que, amb 92 anys i una pròtesi al genoll, té molta més vitalitat que molta gent amb 50 anys menys. L'Eusebi ha sigut i és per a mi un referent en la meva vida, i avui, aprofitant el seu protagonisme en el Thalassa, li he volgut dedicar un post amb tot el meu afecte més sincer.
Eusebi! quan vulguis fem la última immersió!

divendres, 8 de maig de 2009

Seguint amb la passió barcelonista...

Ja m'he apuntat al sorteig per anar a ROMA amb mon germà petit... haig d'encendre alguna espelma?

dijous, 7 de maig de 2009

ROMA


Encara no tinc clar com m'ho faré.... però acabo de decidir que aquest any me'n vaig a Roma a veure com el Barça guanya la Champions...
Tot el dia d'avui que se'm mullen els ulls veient les imatges per televisió... no puc no anar a ROMA!!!

dimecres, 6 de maig de 2009

¡¡¡¡TOMA TOMA TOMA!!!! ¡¡NOS VAMOS PARA ROMA!!


Quin fart de patir!!! quin partit més ple de injustícies... però al final s'ha fet justícia! al darrer instant.... GOOOOOOLLLL!!!!!! GOOOOOLLLL!!! GOOOOOLLLLL!!!! INIESTA!!! INIESTA!!!! INIESTA!!!! FINAL!!!! FINAL!!!! FINAL!!!!

Por fin centró bien Alves, por fin apareció Eto'o dentro del área, por fin Messi creó peligro y por fin el Barça disparó entre los tres palos!!! E INIESTA MARCÓ!!!

SENYORS, SENYORES, NENS, NENES... ARA SI, MÉS QUE MAI.... 

VISCA EL BARÇA!!!!