dilluns, 21 d’abril de 2008

Després de meditar-ho

L'altre dia em vaig desfogar i vaig escampar als 4 vents la meva sincera opinió. Tot i que segueixo pensant el que deia, hi ha quelcom que he reconsiderat.
Potser és perquè un té un sentit de la responsabilitat que tot sovint causa més d'un mal de cap, però el cas es que tot pensant-hi bé, em retracto del que vaig dir sobre marxar del Govern.

La solució que es durà a terme ens ha sigut imposada, sí. Però no és menys cert que la única garantía de que l'impacte d'aquesta actuació es minimitzi és que IC-V segueixi al front del Departament de Medi Ambient i al Govern de la Generalitat.

Nogensmenys, no podem deixar que ens trepitgin d'aquesta forma, i crec sincerament que hauríem de picar algunes crestes de forma que com a mínim no ens prenguin per una ONG. Amb tots els meus respectes cap a la majoria d'aquestes organitzacions, nosaltres no som cap ONG sinó un partit polític amb una llarga història i que, tant per els que ho vulguin reconeixer com per els que no, sempre ha deixat una forta petjada allà per on ha passat.

Sóc conscient de que s'han comès alguns errors. Però jo també he tingut que fer front a situacions on es tenien que prendre decisions, i entenc que no és fàcil. I molt menys quedar bé amb tothom.
Haig de dir que el Conseller Baltasar (Cesc pels amics) segueix tenint el meu suport i la meva confiança, així com espero també la tingui d'altres companys i companyes.

Entenc el descontentament de la gent que està revoltada, fins i tot el comparteixo en part. Però també entenc que la situació és extrema i que s'han d'adoptar posicions que ens incomòden, però que són forçoses i necessàries. El riu i el delta sempre tindran el nostre suport, això que no ho dubtin mai.

dimecres, 16 d’abril de 2008

En sec

Fa dies que vaig seguint l'actualitat sobre la sequera de ben aprop. Imagino que més o menys igual que tothom.

La veritat és que estic molt emprenyat. Resulta que IC-V ha estat mentint per fer "un favor" al PSOE i no fer descarrilar la campanya de les generals. Això ho puc arribar a assumir. És cert que a través de la Conselleria de Medi Ambient, IC-V ha estat edificant una nova cultura de l'aigua amb uns resultats força bons. Molt possiblement, gràcies a això, no es preveu un estat d'emergència fins a la tardor. Ara bé, el Departament de Medi Ambient i l'ACA han estat treballant per trobar solucions temporals reals i que al mateix temps evitéssin al màxim una "guerra de l'aigua" tal i com s'ha vingut dient. El trasvassament reversible del Segre té un termini d'execució dins dels marges que ens permeten fer-lo funcionar a temps per evitar restriccions massives. De cop i volta, arriben els socialistes. Els socialistes estan acostumats a fer i desfer sense preguntar massa res a ningú. Són més i ho fan valer (però amb tot ens necessiten per fer la majoria; és doncs, obligació nostre fer-nos sentir de debò).


De cop i volta diuen desde Madrid que no ens autoritzen a tirar endavant amb el Segre. Haviem oblidat aquella força suprema que està per damunt de tots i que aliens a les nostres vides prenen decisions per recordar-nos que encara hi són. Ens diuen desde el Ministerio que "en España no se hacen trasvases, y tocar agua del Segre es robar agua del Ebro dado que es afluente suyo". Molt bé! Proposin doncs vostès una solució! "¡Vamos a tomar directamente el agua del Ebro! ¡qué idea más buena! ¡cómo no la tuvimos antes!". Què s'ha de fer per portar l'aigua a Barcelona? una infraestructura de més de 60 km de llarg. Molt bé, però necessitem que estigui tot enllestit abans de l'octubre... Es comença a preguntar a empreses que puguin fer l'obra. La resposta generalitzada és que es necessiten uns 20 -22 mesos. Ui! no! massa temps! ... seguim preguntant fins que algú ens diu allò que volem sentir: en 4 mesos estarà tot fet!

A sobre, resulta que ho hem de pagar treient els calers de la disposició addicional tercera de l'Estatut. I per si fóra poc, l'evaluació d'impacte ambiental ni tansols es té en compte, quan l'alternativa del Segre era desmuntable i ara farem una obra faraònica que no sabem el disbarat que pot acabar sent.

No sé vosaltres però això és, com a mínim, suspitós. Per ser sincers, sé com funcionen aquestes empreses constructores, i no em crec que la connexió estigui feta en 4 mesos. Ja em veig el Sr. Víctor Morlán vivint en una autocaravana a la AP-7 supervisant que les obres marxin a "bon ritme"...



Sovint s’han de prendre decisions i triar una opció entre dues o més alternatives. No sempre és clara la millor. I és quan crec que s’imposa la coherència. Per més que ho intento, no trobo la coherència en el PSOE amb tot el que fà. Vull no dubtar de la seva bona fè, però el cas es que l'estan ben pifiant, per no dir cagant.


No volien començar la famosa "guerra de l'aigua", i ara tenim als Valencians, Murcians i Aragonesos en peu de guerra i no els hi falta raó. Amb tot, CiU està dale que dale amb el Roine dels pebrots com si ara fós el moment de parlar del sexe dels àngels. Els companys de les agrupacions de les Terres de l'Ebre amenaçen amb estripar els carnets. Al Parlament, l'oposició intenta reprovar al Conseller Baltasar. Avui llegeixo que Jordi Guillot anuncia que si l'endemà de passada l'emergència es segueix bombejant aigua, IC-V marxa del Govern. Això últim m'ha recordat allò de saber nadar i guardar la roba.


La veritat es que n'estic ben tip. Per responsabilitat política, entenc que IC-V no vulgui abandonar el vaixell a la deriva. Però per altra banda, quin collons (perdó per l'expressió) de responsabilitat tenim quan a l'hora de ratificar una decisió vé algú de fora i ho desfà tot?


Si en aquest Govern la nostra responsabilitat es limita a pintar de verd les polítiques de l'Entesa, "apaga y vámonos".


Fins ara he cregut que teniem el deure de seguir al Govern, malgrat discrepàncies i divergències. Creia que desde el Govern podriem dur a terme una part important de les nostres polítiques i que això era bo per el projecte de futur que crec tenim els homes i les dones d'IC-V. Ara, i ho dic de tot cor, opino que se'n foten de nosaltres. Se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou (collons, si plogués ja firmaba). Primer mentim per ells, el Conseller Baltasar destrossa la seva credibilitat pública. Fins l'últim moment hem intentat defensar la nostra posició, però això ja és insostenible. Les paraules del Conseller Saura els hi sonen a rabietes d'un nen al que no se li ha de fer cas. Ens donen per la pala i segueixen fent el que volen. Es fa quelcom malament al Govern: la culpa d'IC-V. Que IC-V fa avançar temes bons per al país, que fa coses ben fetes, etc...: Ho ha fet el Govern del Montilla i ZP.


Alguns sectors d'IC-V no volen trencar el Govern per la por de que això dóni el poder a CiU. Jo aquesta por també la tinc. Però la situació ja no aguanta més. No és qüestió de marcar perfil. És qüestió del que deia abans. De ser coherents. Tallar en sec.