dilluns, 21 d’abril del 2008

Després de meditar-ho

L'altre dia em vaig desfogar i vaig escampar als 4 vents la meva sincera opinió. Tot i que segueixo pensant el que deia, hi ha quelcom que he reconsiderat.
Potser és perquè un té un sentit de la responsabilitat que tot sovint causa més d'un mal de cap, però el cas es que tot pensant-hi bé, em retracto del que vaig dir sobre marxar del Govern.

La solució que es durà a terme ens ha sigut imposada, sí. Però no és menys cert que la única garantía de que l'impacte d'aquesta actuació es minimitzi és que IC-V segueixi al front del Departament de Medi Ambient i al Govern de la Generalitat.

Nogensmenys, no podem deixar que ens trepitgin d'aquesta forma, i crec sincerament que hauríem de picar algunes crestes de forma que com a mínim no ens prenguin per una ONG. Amb tots els meus respectes cap a la majoria d'aquestes organitzacions, nosaltres no som cap ONG sinó un partit polític amb una llarga història i que, tant per els que ho vulguin reconeixer com per els que no, sempre ha deixat una forta petjada allà per on ha passat.

Sóc conscient de que s'han comès alguns errors. Però jo també he tingut que fer front a situacions on es tenien que prendre decisions, i entenc que no és fàcil. I molt menys quedar bé amb tothom.
Haig de dir que el Conseller Baltasar (Cesc pels amics) segueix tenint el meu suport i la meva confiança, així com espero també la tingui d'altres companys i companyes.

Entenc el descontentament de la gent que està revoltada, fins i tot el comparteixo en part. Però també entenc que la situació és extrema i que s'han d'adoptar posicions que ens incomòden, però que són forçoses i necessàries. El riu i el delta sempre tindran el nostre suport, això que no ho dubtin mai.